CÀNTICS A LA VIDA

Joan Martí
On hi ha un somni, hi ha un camí 
____________________________________________________________________________

LA COSA MÉS BELLA  

En uns temps sense horitzó
el millor és girar-se endins
i descobrir la il·lusió
que ens espera i tots tenim

Un altra forma de viure
és quelcom que tinc a mà
per que sempre puc triar
amoïnar-me o somriure

Quan a una veu dins el cor
sento dir-li: Vull volar!
ben segur que hi puc confiar
doncs per mi és el millor

Només m’he de deixar anar
per que aflori el sentiment
que il·lumini el meu present
i el cor em faci esclatar

Soc un ànima i un cos
un bon equip de viatge
que suposa un gran bagatge
per al trànsit d’aquest món

Des del cos l’ànima em parla
i em suggereix on anar
Feina meva és escoltar-la
si el que vull és encertar

A tothom ben alt puc dir
que, fins ara, fer-li cas
ha estat una gran joia
de la que no me’n ser avenir

Ella és la que em fa costat
qui te cura i em consola
Quan les coses no tinc clares
me’n fa veure les sortides

Com som el mateix jo i ella
segur em sento i confiat
doncs no hi ha cosa més bella
que el sentir-se estimat

De l’ànima que tinc a dins
n’estic molt enamorat
per que ella sempre em porta
amorosa de la mà

_________________________________________

LA VIDA ÉS DE COLORS

No hi ha mai casualitats
Tot esdevé quan li toca
Sort va ser el que ens trobéssim
o potser era el que tocava?

Jo de negre i tu de blanc
com el yin i el yang semblàvem
Ben acoblats i ballant
la volta al món donàvem

L’altre cop va ser el vermell
el color que a tu et vestia
Una imatge com de conte
a qui ningú es resistia

La vida color de rosa
tots varem poder escoltar
Per fer-la meravellosa
només un la pot pintar

Sí, la vida és de color
i el color el triem nosaltres
Agafem el més alegre
costa igual i és el millor

Tenir cura d'un mateix
és la tasca primordial
Ningú més per tu pot fer-ho
i no ens ha de saber mal

Per a sentir-se ben viu
cal escoltar el sentiment
tot i que no és garantia
d'encertar-la en cap moment

Però és el preu que cal pagar
per gaudir bé de la vida
Sense cap expectativa
cal confiar i deixar-se anar

Ara hi som, demà no ho sé
però si un s’ho passa bé
ja per sempre podrà dir
que viure ha pagat la pena
_______________________________________________

ENAMORAT DE LA VIDA

Soc un home afortunat
que te a dins una feblesa
i és que està enamorat
de la vida i la bellesa

Gaudir d'aquest sentiment
que ha despertat en mi la vida
m'omple el cor d’agraïment
i sento l'ànima enriquida

En tot hi veig la bellesa
 L'emoció sempre és a punt
El sentiment és qui em guia
i és qui em dona més plaer

Visc a vora del present
Amb poca cosa m'acontento
i així sempre em sento bé
gaudint d'allò que m'envolta

En la música hi trobo
el millor fil conductor
que em transporta dalt d'un núvol
i tot m'ho pinta de color

És el ball el meu punt dèbil
Si trobo bona parella
ja res més no necessito
tot és fon només hi és ella!

Ballant perdo el món de vista
És per mi un gran encanteri
que quan estic a la pista
em fa perdre el senderi

A la vida hi ha de tot
només ens cal agafar-ho
Però primer el que hem de fer
és deixar el que no serveixi

Cal que siguem coratjosos
i cercar el que volem
per que per a ser feliços
només cal que ho desitgem

Sense cap expectativa
per que és l'ànima qui et guia
i és ella qui experimenta
el que a tu et sembla viure

____________________________________________________

L'APLEC DE SARDANES

Feia dies que no en ballava
i em venia molt de gust
El dia estava esplèndid
i cap allà me'n vaig anar.

El lloc, ombrejat i acollidor.
La gent, simpàtica i amable
La música, alegre i balladora
Els ànims a punt i decidits

Assegurat el tiquet del dinar
vaig ballar amb moltes ganes
fent aviat coneixences
i exultant per totes bandes

Entaulats per al dinar
ens aplegarem a la vora
un matrimoni bastant gran
i un pare amb dos fills

Menjàvem, bevíem i parlàvem
I parlant, parlant, va sorgir el drama
En recordar la mare absenta
el pare es posar a plorar

Jo que el tenia al davant
li vaig prémer la ma
i volent-lo consolar
vaig ser jo qui vaig plorar

Sentiments no assolits
entaforats de fa ja temps
van sobreeixir de dintre meu
sense poder-los contenir

Una altra ma llavors va ser
la que a mi se'm va acostar
Era la dona al costat meu
per consolar la meva pena

Una delícia emocionant
compartir els sentiments
Entre gent desconeguda
però que sobreïx humanitat

En acabada la manduca
tots cap a la ballaruga
Amb energia renovada
cada cop més compartida

Les sardanes engrescaven
La cordialitat imperava
L'energia es desbordava
I el meu cor exultava

Quin gust ballar sardanes
quan tots les ballen be
Tota l'anella era un esclat
d'una energia extraordinària

De les mans sortia fum
llampecs de dins els cors
i el vaivé de peus i cames
era un ballet majestuós

La claror anava minvant
els contactes creixien
Ballar agafats de mans
era una sensació divina

Com et dius: Àngels
Com et dius: Gloria
Era tal com jo em sentia
Com els àngels a la gloria!

Es va fer l'hora de plegar
Quin dia més curull
Quina gent més agradable
Quin cansament tan benvingut

M'acomiado de tothom
i d'una vetllada entranyable
que m'enduc sota del braç
com un record inestimable

_________________________________________

QUÈ ES EL QUE BUSQUES

Què es el que estàs buscant?
Un ànima en pena sembles
Si en un instant hi es tot,
dóna’t el temps per que arribi

La impaciència et corroeix
L’ansietat et descompon
Escolta be aquesta sentencia:
No hi ha res de franc, tot te un preu.

Si no saps el que vols
No et dolgui que no arribi
Posa-hi enginy al teu criteri
I amb afany obtindràs premi.

Tira endavant, però amb calma.
Camina ferm, però en pau.
Esguarda atent i confiat
Que ja està tot preparat

No saps gaire el que vols
Només saps que vols quelcom
Doncs esguarda el punt exacte
I el miracle es produeix

No li donis ja més voltes
La cosa està ben clara
Més enllà de tots els dubtes
T’ha d’arribar el que somies.

Quan el silenci t’emmudeixi
Mira be a dintre teu
I veuràs el que ara busques
sempre en tu portaves.

____________________________________

CANT PER A UNA NOIA

Quin goig feies estudiant
donava gust de veure't
envoltada com d'una aura
abstreta i concentrada

La teva imatge lluminosa
es va ficar dins el meu cor
esclatant com una rosa
d’una gran resplendor

Ets un tribut a la bellesa
amb el teu radiant mirar
adobat de gentilesa
amarat pel dolç parlar

Amb la teva joventud
resplendeixes a tothora.
Amb els teus cabells al vent
quina joia estar a la vora

Et triplico amb l'edat,
però no em vull reprimir
i no et puc deixar de dir
el que tu m'has inspirat

És només en fer-nos grans
quan veiem què val la pena
per això et faig avinents
el valor dels sentiments

Per sentir-nos sempre vius
cal posar el sentiment
per davant l'enteniment
i estimar i gaudir a fons

Dóno gràcies a la Vida
per tantes coses belles
que ens envolten dia a dia
i tu, dona, ets una d'elles

No m'ho tinguis gaire en compte
noia maca i delicada
si tanta sensibilitat
no s'ha pogut quedar callada

__________________________________________

ENDAVANT I AMUNT

Quines forces ens empenyen?
Quines coses hem de fer?
Quines certeses tenim?
Quines llibertats ens emparen?

Ens dominen els instints
Ens impulsen els sentits
Ens encenen els desitjos
Ens sadollen els plaers

Masses veus sonen a dins
Masses ànsies d’escoltar-les
Masses dubtes davant d’elles
Masses rutes per seguir

Mires fora i res no veus
Mires dins i t’esgarrifes
Mires l’altre i res no trobes
Mires el cel i t’ablaneixes

Cal trobar sentit a la vida?
Cal marcar-se algun destí?
Cal fer o deixar de fer?
Cal anar o be quedar-se?

Res no te cap garantia
Res et porta a lloc segur
Res resulta gratuït
Res supleix el teu arbitri

Cerques pau i benestar
Cerques calma i confiança
Cerques llum i enteniment
Cerques allò que ja tens dins

Sempre és hora d’actuar
Sempre és hora de gaudir
Sempre és hora d’atrevir-se
Sempre és hora d’estar aquí

Enamora’t del que ens volta
Enamora’t de la llum
Enamora’t de la vida
Enamora’t, enamora’t…

__________________________________________

DONS DE LA NATURA

Un dia rutilant,
un cel blau immens,
un sol abassegador,
una brisa que ho tempera

Un rampell irresistible
et convida a cercar
l’amorositat de la platja
i la frescor del mar.

Ajeure’s damunt la sorra,
deixar-se acaronar pel sol,
sentir el brogit del mar
i la olor de sal que tot ho omple

Deixar passar el temps,
recloure’s en la intimitat,
com una hibernació còsmica…
uns moments encisadors.

Quan l’escalfor apreta,
el camí et porta a l’aigua.
La refrescant capbussada
com a punt culminant.

Un gaudi intens.
Un èxtasi corporal.
Els peixos al voltant,
neden lleugers i en pau.

El cel blau presideix
el devessall d’energies:
Calor i frescor. Llum i color.
Un esclat de meravelles

Una estada nutritiva
que et carrega d’energia.
Cos i esperit curulls,
sadollats i feliços.

Aire, foc, aigua i terra
elements de la natura:
abundosos i gratuïts
donen suport a la vida.

_________________________________________

SENSIBILITAT

Sona la melodia
els acords es desgranen
cada instrument hi diu la seva

La música puja de to
Els sons omplen l'aire
la pell se m'esborrona.

El cor s'eixampla
l'esperit frueix
el sentiment m'obnubila

Assolit el climax
brollen les llàgrimes
tot es delit i gratitut.

Es desfa l'encanteri
un esclat d'aplaudiments
em retorna a la Terra

_________________________________________

L'ENCANTERI DE LA VIDA

Somiar, gaudir, diluir-se
dins l'aroma càlid i embriagador.
Deixar-se sentir ingràvid, volàtil, feliç
sense altre motiu que l’estar viu.

Deixar-se endur per entre els núvols
gronxant-se ara aquí, ara allà.
Cap destí estipulat, cap recança a la vista,
només fruïr l'encís que tot ho omple.

A quin desig donar audiència?
A quin anhel retre homenatge?
Tot i res, quin embolic !
que m'amara d'entusiasme.

A què es deu la meravella?
Tot és arravatador!
És la vida qui ho manega
i ens ho dóna amb abundor.

_____________________________________

 Joan Martí
On hi ha un somni, hi ha un camí

No hay comentarios:

Publicar un comentario